Sabieu que...

Hola a tots, creiem que ja és hora que us expliquem què significa el títol del nostre blog "Esperxa't per Banyoles".

La paraula esperxa't prové del verb esperxar, una paraula unicament usada al Pla de l'Estany. Aquesta significa penjar. Nosaltres vam creure que era un bon eslògan dir: Penja't per Banyoles, però amb llenguatge banyolí que esdevindrà esperxa't.

Us deixem unes altres expressions banyolines perquè amplieu el vostre diccionari:

-Poca nem pa gota bé: no anem gens bé
-Sembles d'Oix..." no te n'enteres
-Anar a Banyoles: si vius a més de 500 m. de la Plaça
-Anar a confrència: anar a classes particulars
-Cundair o cundeir: el bestiar, manar-lo
-Llamp que et partís: quan desitges mal a algú

Esperxa't per Banyoles

Sabies que...

EL TREN PINXO

Potser, quan sentiu el nom de Banyoles, us ve al cap una canço d'un tren, el més bonic que hi havia, que us va ensenyar a l'escola.

Doncs heu de saber que aquest tren va existir i va enllaçar Banyoles amb Girona, Palamós i Flaça gairebé durant trenta anys (lamentablement el projecte de fer-lo arribar fins a Olot no va propserar): des del 16 de març de 1928 fins al 1956. El nom oficial era tramvia de Girona a Banyoles i era un ramal del tramvia del Baix Empordà. El recorregut era d'uns 16 quilòmetres fins a Sarrià i la velocitat d'uns 20Km/h; tot i que avui pugui semblar poca cosa, va ser molt important per la mobilitat dels ciutadans i les mercaderies.

El tren va funcionar primer amb automotors de bugies alemanys KruPP, però van durar pocs dies i van ser canviades per locomotores de capor; el 1935 es van substituir per locomotores dièsel fabircades a MSM del Poblenou de Barcelona, sota llicència Gmeinder.

L'estació de Banyoles era al costat de la fàbrica Gimferrer Les Saques, també n'hi havia a Cornellà del Terri, Sarrià i Pont Major i hi havia baixadors a la República de Riudellots de la Creu, Palol de Revardit, la Banyeta, Borgonyà i Mata. Queden pocs rastres tangibles de l'existència d'aquest tren: un és justament el baixador de Mata, un petit edifici que podreu veure fàcilment a peu de carretera quan travesseu aquest indret i que en un futur esdevindrà un museu sobre el tren Pinxo. L'altra prova- intangible, aquesta- de l'existència del tren és la cançó que n'explica les seves mancances i facècies i que, amb totes les seves variant, ha esdevingut popular a tot el país. I diu així:

El tren pinxo de Banyoles

és el més bonic que hi ha,

fet de llaunes i cassoles

i barrets de capellà.

Trala lara lala, i barrets de capellà.

Quan se'n puja una pujada

ja s'atura a mig camí:

dóna temps al maquinista

d'anar a beure un got de vi.

Trala lara lala, d'anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera,

ben cosits i apedaçats.

Ningú viatja de tercera,

ni pagesos ni soldats.

Trala lara lala, ni pagesos ni soldats.

Esperxa't per Banyoles

El drac de Banyoles

Heu de saber que a l'Edat Mitjana, on ara us passegeu tranquil·lament, a prop de les aigües de l'estany, hi vivia un drac ferotge i malvat que cada dos per tres arrassava els camps, cremava les cases i es menjava les criatures, dones, homes, bestiar, i tot el que se li posava al davant. 

Els banyolins estaven desesperats, el montre els tenia cada dia més atemorits i ja no sabien pas com fer-ho per refer la seva vida en aquelles terres. La desesperació creixia i no els va quedar altre remei que pactar amb la fera: si volien tenir-la quieta al seu cau, li haurien de lliurar cada dia un infant perquè se'l cruspís sencer. El preu era molt alt, però si ho feien d'altra manera, moriria encara més gent i aviat en aquelles terres no quedaria ni una ànima. La desgràcia que assetjava als banyolins va arribar a orelles de Carlemany, el qual va venir tot seguit a socórrer súbdits. 

Però ni tota la seva força ni tot el seu exèrcit van ser prou per doblegar la fera: l'emperador i els seus homes van ser derrotats pel drac i se'n van haver d'entornar amb la cua entre cames. Passaven els dies i a Banyoles cada cop i havia menys nens i més malviure: què més podien fer aquells homes aterrats i desvalguts contra aquella fera famolenca? 

Per sort un bon dia va aparèixer Sant Mer a la vila i quan va saber el calvari que patia la pobra gent va decidir posar-hi remei. Carregat de fe, el Sant va anar-se'n cap allà on la bestiota tenia el cau. El drac, en veure'l, es va posar a bramar i rugir, enfadat per aquella visita inoportuna. Però Sant Mer va acostar-se-li i sense espantar-se gens ni mica, li va tirar la seva capa per sobre. Aquest simple gest, miraculosament va amansir la fera i la va tornar dòcil i pacífica. 

Llavors Sant Mer va seguir la seva peregrinació en companyia del drac, talment es tractés d'un animal de companyia.

Hi ha qui diu, però , que el drac va ser decapitat al bell mig de la plaça major; i alguns fins i tot afirmen que la fera va decidir quedar-se i se'n va anar a viure al fons de l'estany. De tant en tant, hi ha algu que afirma haver-lo vist de matinada, quan amb la primera llum a la superfície de l'estany es forma una densa capa de vapor d'aigua...

Esperxa't per Banyoles

Diada esportiva

Avui molts banyolins/es ens hem llevat aviat per gaudir, ja sigui participant o observant, del 10é cros intercomarcal de Banyoles que ha tingut lloc al Parc de la Draga. 

Aquesta cursa és un dels molts exemples de competicions esportives que organitza la ciutat i on, quasi sempre, hi participa molta gent. 

Concretament, la cursa d’avui, anava dirigida pels atletes més petits. Formava part del calendari dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. 

Esperxa't per Banyoles

Sabies que...

ESCUT DE BANYOLES

La lletra B (inicial del nom de la ciutat) de l’escut de Banyoles és de color verd en record al color de la roba que duien els Abats que hi van manar durant més de 1000 anys i que el fons grisos que l’envolta representa les aigües de l’estany.

La senyera simbolitza el lligam històric de la localitat amb la monarquia.

El castell, que forma la corona de l’escut, té 5 torres perquè Banyoles és una ciutat (les corones dels pobles només en tenen 3).

Esperxa't per Banyoles