Breu història

Banyoles és una de les poblacions amb més historia del territori català gràcies a l’estany que ha permès als seus habitants, des de fa milers d’anys, obtenir aigua i aliments per sobreviure.

És en aquesta ciutat on l’any 1887, el científic Pere Alsius, va descobrir la mandíbula d’una dona neandertal que va viure aproximadament fa 60.000 anys. Aquesta troballa és una de les més antigues de la Península Ibèrica i que demostra l’antiguitat de la ciutat.

A la vora de l’estany també s’hi han trobat restes d’un poblat neolític (d’unes 10 a 12 cases) on hi habitaven un 100 de persones que sobrevivien dels conreus i la caça. Aquest poblat, juntament amb les coves de Serinyà, han situat la comarca del Pla de l’Estany en el punt de mira de molt historiadors i arqueòlegs d’arreu del món.

Els poblats romans també van ser presents a la ciutat durant molts segles, d’això en donen fe les restes de la vil·la romanovisigoda de Vilauba, (habitada del segle I aC al VII dC), el forn ceràmic d’Ermedàs o el Mas Castell de Porqueres. Fins i tot el nom prové de l’existència d’uns banys romans de l’antiga ciutat ja que Banyoles en llatí vol dir “banys petits”.

Mas Castell de Porqueres construït just al costat de l'església de Santa Maria 

Però la verdadera creació de la ciutat es va dur a terme entre els segles IX i XI quan al voltant del monestir de Sant Esteve s’aplegaren els primers habitants que van restar durant més de mil anys sota el poder feudal dels abats. 

La creació dels recs va fer que la ciutat s’expandís ràpidament. A partir del segle XIV la vila va anar creixent a l’interior del recinte emmurallat. Durant aquesta època Banyoles era una de les ciutats més importants de Catalunya gràcies a la seva industria (que aprofitava la força de l’aigua) drapera i tèxtil. El rei Pere IV, al veure la gran importància del comerç a la ciutat va establir les Fires de Sant Martirià del 21 al 24 de novembre que actualment encara es celebren. 

A partir del segle XIV degut a la Pesta Negra la vila va entrar en un estat de decadència que no es va començar a superar fins al segle XVIII ja que, degut a la immigració, el nombre d’habitants va passar de 1000 a l’any 1717 a 3800 a l’any 1787. Durant aquesta època Banyoles era una de les poblacions més importants en la producció de teixits de cànem (utilitzat per la fabricació de cordes), lli, roba per l’exèrcit espanyol de les colònies americanes...  

El 1835 la ciutat va patir un canvi molt important ja que l’abat Fra Lluís de Fluvià va rebre l’ordre d’abandonar el monestir, els benedictins i els senyors feudals marxaven per no tornar mai més. La població s’hagué d’adaptar als nous temps.

Durant el segle XIX l’estancament industrial va portar a l’estancament demogràfic (del 1860 al 1900 la població va passar de 5100 habitants a 5103). Va ser a partir de la Guerra Civil que la ciutat va diversificar la seva industria i va potencia el turisme molt decantat cap a l’estany i els esports nàutic. Aquestes inversions juntament amb l’arribada de molta immigració, sobretot d’Andalusia i Extremadura, va comportar un gran creixement demogràfic i la construcció dels barris perifèrics de la ciutat (Mas Palau, Pla de l’Ametller, Canaleta, Can Puig, Font Pudosa...)

Amb l’arribada de la democràcia es va elaborar un pla urbanístic, encara vigent, per corregir el desordre que s’havia creat. Banyoles va tornar a estar al punt de mira de tot el món gràcies al nomenament de la ciutat com a subseu olímpica de rem dels jocs del 1992 (es crear la Vila Olímpica i el parc de la Draga). 

Actualment la ciutat té 18.771 habitants dels quals un 22,37% són estrangers (66 països diferents). S’intenta potenciar tant la basant industrial com la turística molt centrada en el sector dels esports aquàtics (rem, piragüisme i natació).