domingo, 9 de enero de 2011

El drac de Banyoles

Heu de saber que a l'Edat Mitjana, on ara us passegeu tranquil·lament, a prop de les aigües de l'estany, hi vivia un drac ferotge i malvat que cada dos per tres arrassava els camps, cremava les cases i es menjava les criatures, dones, homes, bestiar, i tot el que se li posava al davant. 
Els banyolins estaven desesperats, el montre els tenia cada dia més atemorits i ja no sabien pas com fer-ho per refer la seva vida en aquelles terres. La desesperació creixia i no els va quedar altre remei que pactar amb la fera: si volien tenir-la quieta al seu cau, li haurien de lliurar cada dia un infant perquè se'l cruspís sencer. El preu era molt alt, però si ho feien d'altra manera, moriria encara més gent i aviat en aquelles terres no quedaria ni una ànima. La desgràcia que assetjava als banyolins va arribar a orelles de Carlemany, el qual va venir tot seguit a socórrer súbdits. 
Però ni tota la seva força ni tot el seu exèrcit van ser prou per doblegar la fera: l'emperador i els seus homes van ser derrotats pel drac i se'n van haver d'entornar amb la cua entre cames. Passaven els dies i a Banyoles cada cop i havia menys nens i més malviure: què més podien fer aquells homes aterrats i desvalguts contra aquella fera famolenca? 
Per sort un bon dia va aparèixer Sant Mer a la vila i quan va saber el calvari que patia la pobra gent va decidir posar-hi remei. Carregat de fe, el Sant va anar-se'n cap allà on la bestiota tenia el cau. El drac, en veure'l, es va posar a bramar i rugir, enfadat per aquella visita inoportuna. Però Sant Mer va acostar-se-li i sense espantar-se gens ni mica, li va tirar la seva capa per sobre. Aquest simple gest, miraculosament va amansir la fera i la va tornar dòcil i pacífica. 
Llavors Sant Mer va seguir la seva peregrinació en companyia del drac, talment es tractés d'un animal de companyia.

Hi ha qui diu, però , que el drac va ser decapitat al bell mig de la plaça major; i alguns fins i tot afirmen que la fera va decidir quedar-se i se'n va anar a viure al fons de l'estany. De tant en tant, hi ha algu que afirma haver-lo vist de matinada, quan amb la primera llum a la superfície de l'estany es forma una densa capa de vapor d'aigua...

Esperxa't per Banyoles

1 comentario:

  1. Hola,
    gràcies per escollir la meva il·lustració per al vostre bloc -que acabo de descobrir- i que vaig realitzar per encàrrec de Ediciona.
    Salutacions,
    Carme Marcos.

    ResponderEliminar