Les goges de les Estunes

Les Estunes és un paratge misteriós. Entre les seves roques, veureu uns esborancs, que no són altra cosa que l'entrada als palaus de les goges. Us preguntareu qui eren les goges. Doncs eren unes fades molt boniques i delicades, que fa molts anys vivien aquí i s'amagaven sempre de la llum i de la gent. A les seves coves - que en realitat eren palaus- feien grans festes i convits; a vegades, els crits se sentien des de ben lluny, gairebé des del centre de la vila! Per protegir-se dels tafaners, les goges, amb un fil molt delicat, teixien unes xarxes ben fines i impenetrables, que penjaven a l'entrada de les seves coves: els que malgrat tot aconseguien entrar-hi, no en podrien sortir mai més.

A vegades, de nit les goges s'apropaven a l'estany i allà ballaven i jugaven a prop de l'aigua. Com que no es volien ser vistes de cap de les maneres, qui se les trobava quedava engojat, és a dir, prendat, embadalit, encantat, de manera que no es podia moure ni reaccionar durant molt de temps. L'últim banyolí que va quedar engojat, va ser trobat a prop de les Estunes al cap de dos dies de desaprèixer de casa seva: tenia la mirada perduda i estava tot ell garratibat, i només sabia dir una i altra vegada: deixeu-m'hi entornar, jo me n'hi vull anar. Vigileu, doncs, si passegeu per les Estunes i us trobeu una criatura molt bonica: podria ser una goja.

Mossèn Constants també recull una altra rondalla on intervenen les goges i diu més o menys així:

Una vegada, hi havia una pobra dona que havia anat a busca llenya al bosc, quan la nit la va sorprendre a mig camí de retorn a casa. Una mica espantada, va començar a desfer el camí; però de cop se li van aparèixer les goges i li van preguntar on anava: ella els va explicar que venia de recollir llenys i se li havia fet de nit. Les goges, per ajudat la pobra dona, li van ben omplir la falda però la van advertir que sobretot no podia mirar què hi havien posat fins que arribés a casa. Ella bé prou que ho va intentar però quan ja era a punt d'arribar no va poder resistir més la curiositat. És segó! Va exclamar desil·lusionada quan va veure què era la faldada, i el va llançar. En entrar a casa, però va observar que la pols que havia restat al davantal s'havia convertit en or. Les goges, doncs, l'havien premiat i tot seguit l'havien castigat per la seva curiositat converitnt l'or en segó. Vaja! d'aquí, qui vulgui pot eduir que va més retenir que penedir o que la curiositat a vegades ens perd i tantes altres lliçons.

Esperxat per Banyoles