Com és?

La ciutat de Banyoles està situada a l'extrem nord oriental dels Països Catalans.
És la capital de la comarca del Pla de l’Estany i es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus. Aquests tres punts són el vèrtex que formen un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic: Girona (barri vell i call jueu), Olot (zona volcànica- parc natural), Figueres (Museu Dalí) i Besalú (poble medieval).
Aquesta localitat queda molt ben situada ja que està a 120Km de Barcelona i a 50Km de la frontera amb França.

Es troba 175 m. sobre el nivell del mar i està a l'extrem d'una plana, limitada per la serra de Rocacorba a l’Oest i la muntanya de la mare de Déu del Món al nord que s’exten per la part sud cap a Girona.
L’estany de Banyoles és d'origen tectònic, produït amb la formació dels Pirineus es generà la falla de l’Empordà, i càrstic ja que la seva aigua es filtra per terrenys calcaris de l’Alta Garrotxa.  Té 2.130 metres de longitud i 15 metres de profunditat mitjana.

El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i 18.000 hab. aproximadament empadronats, envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta. 
Actualment, és una ciutat que desenvolupa tant la seva indústria ( 47,2% de la població) com els serveis (51,2% població) per obtenir una millor qualitat de vida.
Banyoles però, no només vol la qualitat de vida dels seus habitants, també vol convertir-se en un reclam turístic que potenciï la seva oferta històrica, cultural, natural i esportiva. Aconseguint ser així, una ciutat singular, culturalment activa, integradora i solidària, econòmicament  diversificada i respectuosa amb tot el medi que l'envolta.

De fet, gràcies al seu estany i l'esperit d'esport de la seva població, Banyoles, ja s'ha obert a nivell mundial. Ha sigut la seu del “Campionat del Món de Marató Banyoles 2010”.

Actualment la ciutat està governada per una coalició entre CIU i PSC. 
Està agermanada amb la Ciudad Segundo Montes (barri de San Luis, departament de Morazán, El Salvador), Condega (Nicaragua) i Ceret (Catalunya Nord).

Banyoles té molts anys de cultura i per tant, és molt rica en patrimoni històric i cultural. Entre d’altres, trobem:
– Jaciment neolític de la Draga: És l’únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la Península Ibèrica on es creu que el poblat es va bastir en pocs anys, en quatre fases, i que va tenir una vida mínima d’uns cent anys.
Per donar-ho a conèixer, s'han reproduït cabanes, simulant el que hauria estat el poblat neolític fa milions d’anys. 


– Museu Darder: Reestructurat als últims anys, mostra la trajectòria històrica i el fons patrimonial de la ciutat, l'Estany i la seva zona lacustre. És el centre d’interpretació de l’estany de Banyoles. 
  



– Estany: Considerat el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. És un espai únic de valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Banyoles en reclama la declaració com a Parc Natural.

Muralla medieval: L’últim tram de muralla que resta de l'antic recinte emmurallat de la ciutat. Si bé cal dir que, en moltes ocasions, la muralla no era més que els desnivells del carrer, les cases o els elements fortificats d'alguns edificis (com el cas del Monestir). El recinte va perdurar fins al s. XVIII. Avui, sobre l'últim tram, hi resten dues glorietes d'estil gòtic molt tardà.



– Monestir de Sant Esteve: És l'origen i el bressol de la ciutat, fundat el 812 per l'Abat Bonito. Si bé va ser fundat en aquesta data, l'edifici va patir posteriorment múltiples destruccions. Així, el més antic que es conserva és la porta del gòtic tardà (s. XVI) i uns paraments encara un xic més antics. Al seu interior podem admirar, a l'altar major, l'imponent retaule de Nostra Senyora de l'Escala (s. XV). També és remarcable el claustre, construït el s. XVIII, que pertany a l'estil neoclàssic.

 

– Església de Santa Maria: Aquest temple va ser construït entre els s. XIII i XIV. Es va aixecar d'una sola nau i cal destacar-ne la bellesa dels seus vitralls. L'edifici és un dels primers exemples del gòtic català.

 

– La Llotja del Tint: Es tracta d'un edifici fabril del s. XV. És un dels pocs edificis del país d'aquestes característiques, i d'origen medieval, que han conservat la seva estuctura. La seva finalitat era el tint de teixits de llana. A Banyoles, llavors, tenia molt de pes tot el que estava relacionat amb la fabricació de teixits i pells, i exportava a l'exterior els seus productes. L'edifici del Tint aprofitava l'aigua del rec Major que discorre al seu interior.


– Plaça Major: Té una forma molt regular i està adornada de plàtans i voltada per 40 grans arcades -les voltes. Sorgeix a partir del creixement de la vila, a la segona meitat del s. XIII i començaments del XIV. Avui la plaça és una barreja prou harmoniosa d'estils i tendències arquitectòniques, però encara podem veure la configuració inicial dels seus edificis a través de cal Moliner (núm. 38), que conserva l'estructura original dels s. XIII i XIV.
 



– Porta dels Turers: La Porta dels Turers era la porta d'entrada de la muralla, ens condueix a la Plaça dels Turers, símbol de la vila nova, que començà a créixer fora muralla i que durant molt de temps serví com a lloc d'aturada de carruatges i diligències.



FESTES:

De tots els anys d’història i cultura, no només en triem patrimoni que podem trobar pel carrer també n’obtenim unes tradicions i folklore que porten a celebracions, festes o fires singulars i identificatives de la ciutat. Aquí trobem totes les festes i fires que es celebren durant l’any a Banyoles.


























GENER:
–  Sant Antoni Abat (relacionada amb els cavalls i el bestiar).
Es celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Genets i Conductors de carruatges amb l'orquestra fan la cercavila. Actualment també es porten a beneir animals domèstics davant l'església de Santa Maria dels Turers. A la plaça major es balla la sardana “Bon dia, Lionor” i a l'oratori de Can Trull es resa un paranostre. S'acaba a la Plaça dels Turers amb l'àpat i el ball tradicional.
– Firestoc (fira comercial d'ofertes i descomptes)
Últim cap de setmana de gener situat al pavelló de la Draga.

FEBRER:
–  Carnestoltes. Aquest any es celebra al mes de març, ja que la data s’estableix el dissabte abans del primer dia de Quaresma.

MARÇ/ ABRIL:
– Processó dels Dolors: celebració religiosa i tradicional de la passió i el calvari de Jesucrist.
Es celebra el divendres sant. Aquesta processó és popular per l'important Manípul de Manaies que l'encapçala.
 Fira del cop d'ull d'hivern es celebra el dilluns de Pasqua Florida. És una fira en la que hi ha la venda de peces de col·leccionista i objectes vells organitzada pel Centre Excursionista.
– Festa de Sant Isidre. Es celebra el diumenge més proper al 15 de maig.
– Exposició de flors. Es celebra l’últim cap de setmana de maig.
Es decora la ciutat amb colors i olors de la primavera.  També s'organitzen concursos de decoració d'aparadors i balcons dins del centre històric.

JUNY:
Festa de Sant Antoni de Pàdua. Es celebra el dissabte més proper al 13 de juny i és la festa de,s paletes.
Festa del barri de Sant Pere
(A) phònica. Festival de la Veu. Aquest festival cada any aporta més gent a la ciutat de Banyoles.
Festa del barri de Can Puig.

JULIOL:
– Aplec de la Sardana . Es celebra el primer diumenge de juliol o és una concentració de sardanistes d'arreu de Catalunya.
–  Festa de Sant Cristòfol. Festa dels automobilistes.
–  Festa del barri de Mas Palau

AGOST:
– Festes de la Mare de Déu d'Agost. Són les festes petites de Banyoles.
– Fira del cop d'ull d'estiu. Venda de peces de col·leccionista i objectes vells organitzada pel Centre Excursionista.
– Festa del barri de la Farga

SETEMBRE:
– Travessia de l'Estany. Festivitat esportiva, consisteix en travessar l’estany nedant, acull a nedadors i nedadores d'arreu de Catalunya. Es celebra a mitjans de setembre.

OCTUBRE
– Festa Major de Sant Martirià. És la festa major de Banyoles.

NOVEMBRE
– Fira de Sant Martirià. Firestany  És una fira multi sectorial i ramadera i es celebren concursos de cavalls, dins la fira també podrem gaudir del Mercat d'Artesania, de la Fira del Dibuix i la Pintura, i de la fira comercial Firestany.