Creació de l’estany:
L’estany de Banyoles és d’origen càrstic i tectònic i es va crear en l’època quaternària fa uns 250.000 anys. Els moviments tectònics produïts per la formació dels Pirineus van donar lloc a la falla de l’Empordà, el seu eix passa per la major part del Pla de l’Estany, i separa dos blocs: un amb material impermeable, i l’altre amb material permeable. Aquest últim està format de roques calcàries, a través de la filtració d’aigües de l’Alta Garrotxa i erosions pluvials i fluvials es va produir un enfonsament càrstic que va donar lloc a una conca lacustre, l’estany de Banyoles. Quan es va formar l’estany de Banyoles tenia una extensió molt més superior a l’actual, però a causa de la sequera s’ha anat reduint entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.
Història de l’estany:
Si actualment l’estany de Banyoles és un dels principals atractius turístics de la ciutat, fa molts anys no era així, les llegendes que corrien pels carrers prevenien als nens d’acostar-s’hi, ja que només se’l considerava un embassament d’aigua.
Al s. XIX, tenint en compte que es desconeixien els límits de l’estany i que molt pocs sabien nedar provocava que més d’un hagués mort ofegat. I si hi afegim en aquest fet la llegenda del Drac de Banyoles, la por a l’estany era d’allò més .... en la població.
Durant la segona meitat del s. XIX va arribar a Banyoles un turisme atret pel balneari de la Fontpudosa, aquest aprofitava l’aigua sulfurosa i va tenir molts estiuejants fins al 1960. Però, el balneari en un principi no oferia allotjament. Va ser quan es va replantejar, que es van començar a formar allotjaments i d’aquesta manera es va iniciar l’activitat turística a la ciutat. Van ser aquests mateixos turistes els primers que van veure l’estany com quelcom bonic i romàntic per passejar-hi. Un cop l’Ajuntament es va adonar d’aquest fet va voler potenciar el turisme al voltant de l’estany, creant el passeig amb plataners que unia el balneari a l’estany. Un altre pas endavant molt important van ser els diferents pintors que van fer de l’estany les seves obres de creació, entre ells podem destacar, Manuel Pigem i Javier de Winthuysen, aquest últim també era jardiner i va proposar reomplir àrees d’aiguamolls, plantar espècies d’àrees variades -sobretot desmais- i entapissar tot el terra de gespa. Aquí va ser on es van produir les obres de millora de la mota, pedra que des d’aquell moment va delimitar bona part de l’estany i va fer que esdevenís agradable passejar en diferents trams, i poder contemplar l’estany sense perill de caure a dins.
Des d’aquell moment...
L’estany és un espai preservat i alhora integrat a la vida de la ciutat i acull molts visitants. Aquest espai és fantàstic per practicar diferents esports: natació, rem, piragüisme... On ja s’hi ha celebrat les proves de rem durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i ha estat la seu del “Campionat del Món de Marató de Piragüisme” 2010. A més a més la bellesa de l’estany atrau a turistes durant tot l’any.
El 1993 La Generalitat inclou la conca lacustre al Pla d’Espais d’Interès Natural, i al 2003 La Comissió Europea el declara Lloc d’Interès Comunitari i l’incorpora a la Xarxa Natura 2000. Se li adjudica un dels projectes Life Natura per la recuperació d’ambients aquàtics.
Recs i estanyols:
Les aigües de l’Estany provenen de l’Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix) on es filtren i corren a través d’una xarxa subterrània de canals, coneguda com aqüífer confinat.
L’aigua surt a l’exterior a tres nivells diferents i subterranis:
- Pel Pla d’Espolla- Usall
- Pels estanyols de Sant Miquel de Campmajor
- Per l’estany i estanyols de Banyoles- Porqueres
L’estany de Banyoles, a part de rebre aigua subterrània també en rep una petita part a través de rieres naturals, tot i que només suposen el 10% de les aportacions totals d’aigua a l’Estany. A l’estany hi podem trobar diferents rieres:
- Riera de les Estunes
- Riera del Vilà o Riera de les Deus
- Riera Marquès
- Riera dels Tanyers
- Riera Castellana
- Riera de Can Morgat
- Riera de Lió
La sortida de l’aigua de l’Estany és a través dels seus recs de sortida, en què aboquen l’aigua al riu Terri. Per facilitar la sortida d’aigua en moments de molta pluja, l’Ajuntament va construir (a principis dels anys 90) dos col·lectors que permeten controlar millor el nivell de les aigües.
L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.
Amb la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles l’any 812, una dels primers projectes que van construir van ser uns recs per a la sortida de l’aigua de l’estany.
Aquests recs creuen tota la ciutat i desemboquen al riu Terri, afluent del riu Ter.
Els recs de l’estany han estat, a través del temps, el motor del creixement de Banyoles.
Malauradament, en el nostre segle, s’han soterrat en gran part. A l’actualitat hi ha la voluntat d’integrar aquests elements tan interessants i singulars de la ciutat en l’arquitectura urbana.
Els recs actuals són:
- Rec de Ca N’Hort: el trobem a l’esquerra del Club Natació Banyoles. Va ser el segon rec construït a Banyoles entre els segles XII i XIII
- Rec d’en Teixidor: el trobem a l’esquerra del club natació Banyoles, una mica més lluny del rec de Ca N’Hort. És el més antic de tots i es va construir al segle IX.
- Rec de la Figuera d’en Xo: el podem trobar al costat l’escola de la Draga.
- Rec Major: és el rec principal i passa pel centre de Banyoles.
Els recs servien com a sobreeixidors naturals dels aiguamolls de l’estany, que en moltes ocasions habitaven el desbordament. Amb el pas dels anys els recs han tingut diferents funcions a part de transportar l’aigua d’un costat a l’altre, com poden ser rentadors, per regar els camps i el horts i per moltes altres coses més.
Estanyols:
La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre.
Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l’aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats d’aigua a poca profunditat.
Quan l’aqüífer disminueix el seu volum d’aigua i el terreny es col·lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d’estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables.
L’últim estanyol que ha sortit s’ha conegut com l’Estanyol Nou o estanyol de Can Silet.
Diferents estanyols:
- Estanyol del Vilar: és el segon estanyol més important de la zona, per les seves dimensions, i és alimentat per aigües subterrànies.
- Estanyol de la Cendra: és anomenat estanyol de cendra pel tipus de llot que hi ha en el fons.
- Estanyol Gros i Petit de Montalt: aquests dos estanyols tenen la característica de tenir forma de con invertit.
- Estanyol d’En Sisó o Vermell: el nom de vermell li ve donat ja que cap al mes de febrer hi habiten uns bacteris de color vermell, com que n’hi ha milions l’aigua té l’aparença de ser d’aquest color.
Flora i la fauna:
La flora:
- Alzinar mediterrani: podem observar l’alzina (Quercus ilex subsp. ilex), el roure martinenc (Quercus humilis), el pi blanc (Pinus humilis) i la ginesta (Spartium junceum) entre d’altres.
- Canyissars jonqueres i plantes aquàtiques: hi podem trobar nenúfars (Nyphar Lutea), canyís (Phragmites australis) o la balca (Tipha sp) entre les més comunes.
- Boscos de ribera com el vern (Alnus glutinosa), Om (Ulmus minor), Pollancre del canadà (Polpulus x canadensis)
La fauna:
- Mamífers: mostela (Mustela nivalis), esquirol (Sciurus vulgaris) i teixó (Meles meles).
- Ocells: Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), bernat pescaire (Ardea cinerea), blauet (Alcedo atthis).
- Peixos. Carpa (Cyprinus carpio), gambúsia (Gambusia hollbrooki), anguila (Anguilla anguilla)...
- Rèptils: sargantana comuna (Podarcis hispanica), serp d’aigua (Natrix natrix).
- Amfibis: Granota verda (Rana perezi), salamandra (Salamandra salamandra), gripau corredor (Bufo calamita).
Pesqueres i palanques:
Situar-se ben bé a sobre l’aigua a través de les diverses palanques, miradors, passeres de fusta i pesqueres és possible a l’estany de Banyoles.
Podem trobar vint pesqueres al perímetre de l'estany. Les més destacades són:
